Conclusions de les TIC

Aquesta assignatura ha estat diferent a totes les que he fet mai, ni tan sols al cicle hi havia una assignatura que s'assemblés a aquesta, per la qual cosa no sabia ben bé quins eren els objectius d'aquesta i la manera en la qual es duria a terme.
A nivell del dia a dia de l'assigantura ha estat senzilla de portar, ja que podiem abançar treballs i el blog a classe, a més dels aprenentatges sobre com utilitzar les noves webs que estem fent servir. Jo mai havia tingut un blog en la meva vida, i tampoc havia estat una de les meves aspiracions, però he aconseguit saber-lo fer i a més sé fins i tot pujar les fotos.
Sobre els textos que ens hem llegit a classe crec que tots ells ens han fet reflexionar sobre la influència de les noves tecnologies a les nostres vides i al nostre entorn, crec que una cosa interessant en la que ens fa pensar, o com a mínim a mi, és que hi ha persones que pensen en aquestes coses que potser ningú no hi pensa o no s'ha plantejat mai.
En relació a les activitats que hem fet una que em va agradar força va ser veure el video sobre el consum que fem, va ser realment revelador i al mateix cop aterrador veure com estem destruïnt el planeta dia a dia. També va ser molt divertida la tecnoautobiografia, amb la qual vaig poder veure la influència de la tecnologia al llarg de la meva vida, realment em va portar molt bons records i em va fer pensar en el meu futur, en que les coses van molt ràpid i en quin estat estaria el nostre planeta, sobreviurà, tindrà un futur?
El video de l'Oscar Brahim em va agradar, va ser interessant veure com la vida d'algú no funciona perquè no es vol adaptar al sistema. Molts de nosaltres desitjariem tenir una altra vida, poder viure sense dependre dels diners i que el que importés fos el pensament i la bondat de les persones, però és impossible, ja que si intentes viure així no tindràs res, seràs pobre, potser valoraran la teva intel·ligència o la teva personalitat, però aquests que et valoraran no et faran viure millor.

Amb la wiki més que aprendre a fer un projecte he après a fer funcionar una de les webs 2.0 que ni tan sols sabia que existia, per mi i per la meva companya Silvia va ser tot un repte, ja que no només erem un grup més reduït (escollit per nosaltres), sinó que cap de les dues tenia idea de com funcionava. Finalment vam fer un projecte anomentat "Protégelos" que són tallers d'informàtica per a pares preocupats per la seguretat dels seus fills a internet.
Va ser un projecte nou i dinàmic. La fira de presentacions de les altres wikis va ser interessant, vam poder veure els projectes de molts grups i les ganes que hi havien posat a l'hora de fer-lo. Tots els projectes estaven molt bé, molt elaborats i treballats, però hi faltava una cosa clau en alguns d'ells, realisme. Això no és culpa dels estudiants, sinó de que l'assignatura ha estat posada al primer any i al primer semestre, i per tant la gent no coneix els col·lectius pels quals realitza aquest projecte. Crec que aquest ha estat un fallo important, però imagino que el pròxim any serà diferent.
Per la resta tot molt bé, dinàmica i entretinguda.
I encara em queden alguns dubtes sobre aplicacions del blog i de les wiki, que amb el temps espero acabar solventant i si tot va bé poder-les fer servir de cara a un futur per a realitzar un projecte real.

Una salutació a tots i a totes que en alguna ocasió heu llegit el meu blog!!

Contrapublicidad

Hola!!

A la meva entrada de contrapublicitat he volgut agafar aquestes dues imatges perquè des del meu punt de vista reflexen perfectament el que realment és la publicitat.
En la primera imatge veiem que posa "consume hasta morir", per mi això reflexa la realitat de la nostra societat, actualment tothom consumeix, rebem publicitat per tot arreu, al carrer, a la televisió, a la ràdio... i tots aquests anuncis ens inciten a comprar, comprar i comprar. Si pensem bé, fins i tot creiem que les persones que no són consumistes són rares!! Tothom ha tingut a la seva vida un amic que no li agradava comprar-se coses, ni tan sols els hi agradava comprar-se roba i sempre pensàvem, no pot ser.
Actualment si reflexionem, la meitat de coses que ens comprem no ens serveixen de res, són coses que no ens fan falta, però ens creiem que si.
Jo crec que abans de comprar res hem de pensar quina és l'empresa que produeix el producte i amb quins mitjans i amb quina mà d'obra, hem d'intentar no consumir productes d'aquelles empreses que exploten a infants, que maltracten animals o que destrueixen el medi ambient, hem de ser més crítics i tenir una opinió més forta, no hem de sucumbir amb aquest tipus d'empreses.
La segona fotografia és sobre el tabac, com sabem i podem veure és un producte que ens fa malbé la nostra salut, però en consumim, perquè?? La veritat és que no ho entenc, està per tot arreu i hi caiem. És un producte que a la llarga pot provocar-nos un càncer de pulmó, ens pot arribar a matar com ja ho ha fet amb moltes persones.
En definitiva, podríem dir que la majoria de nosaltres som dèbils, no sabem lluitar contra la publicitat i contra el consumisme, així que m'agradaria que tots plegats reflexionem sobre aquest tema i si és possible viure sense consumir excessivament, que jo penso que si.

Una salutació a tots i totes!

Marta

La contrapublicidad de Oscar Brahim

Al documental que vam veure l'altra dia a classe vam poder veure a l'Oscar Brahim, un home que fa contrapublicitat.
Ell per guanyar-se la vida és taxista, sou amb el qual ha de pagar el lloguer i cobrir les necessitats de la seva família. Però en el seu temps lliure fa allò que li agrada de veritat i és pintar sobre els anuncis publicitaris del carrer per tal d'enviar un missatge a la societat en contra de la mateixa publicitat i contra el producte que es vol vendre.
L'Oscar és una persona que odia l'estil de vida que portem, no li agrada que hi hagin uns polítics que siguin els que "manin", no suporta que la resta de ciutadans haguem de complir unes normes establertes per aquests polítics, odia el capitalisme al qual estem sotmesos, que els diners siguin el punt principal de les nostres vides, allò bàsic per sobreviure, i sobretot odia l'apatia de les persones, les poques ganes que tenen d'enfrontar-se amb allò que se'ls hi ha imposat. Per això ell actua, fa que tothom conegui la seva opinió a través del seu art, això el fa estar viu.
L'Oscar veu que ens hem acomodat en un estil de vida en el qual ens empassem tot el que ens donen, acceptem tot allò que ens diguin, i sobretot amb la publicitat ens fan creure que necessitem coses que en realitat no ens calen.
Al llarg de tot el documental podem apreciar que l'Oscar és un home que per sobre de tot adora la seva feina fent contrapublicitat, és un dels motors de la seva vida, i també com se li ha reconegut la seva feina en diferents universitats i fins i tot en empreses de publicitat, però també podem veure com la seva incapacitat per adaptar-se a la societat el fa no poder mantenir-se econòmicament, ni ell ni a la seva família.
Des del meu punt de vista veig perfecte i admirable la tasca que fa l'Oscar contra la publicitat, ja que a la seva manera intenta fer-nos obrir els ulls a un altra món, a un món en el qual nosaltres som els que controlem les nostres pròpies vides i els que podem decidir allò que volem i el que no, és a dir, que tota la informació que ens entra la passem per un filtre, amb el qual poguem ser capaços de deixar entrar només allò que volem.
D'altra banda crec que aquesta passió pel seu art i la seva rebel·lió i el seu odi per la vida en general fa que no s'adapti al "món real", és a dir, que al no acceptar un cap, al no acceptar haver de treballar per poder mantenir la casa i la família, fa que hagi d'abandonar casa seva i buscar-se una altra. Em penso que aquesta falta d'inadaptació és el que no el fa feliç, ell anhela que tothom pensi com ell i que el món canviï, però desgraciadament és un desig massa difícil de complir.

Una salutació

Marta

La meva vida i les tecnologies

Hola a tots/es!

Quan vaig començar aquesta assignatura em pensava que dins de la tecnologia només estava implicada ella mateixa i els aparells que en formen part.

Mai m’hauria pensat que dins de la mateixa tecnologia hi haurien tants tipus, com per exemple l’organitzacional, en el qual es veuen implicats institucions, famílies, grups d’amics, és a dir, tot aquells grups socials en els que hi hagi una organització.

Per tant ara ja sé que la tecnologia ens afecta molt més del que m’imaginava i que toca molts àmbits de la nostra vida.

La relació que he establert amb la tecnologia al llarg de la meva vida ha estat important, ja que ha estat present en tot. L’escola ha canviat molt al llarg dels anys, ja que conforme passaven els anys les aules tenien un caire diferent, és a dir, com més petita més colors i més dibuixos hi han a classe, és un ambient d’aprenentatge totalment diferent al que vaig tenir a l’institut o a la universitat.

A casa meva també he vist canvis al llarg de la meva vida, ja no només amb la tecnologia, que obviament són canvis visibles totalment, com per exemple el televisor, el video, la minicadena, al que em refereixo jo és a l’evolució de les relacions familiars, conforme van passant els anys tot va canviant, i el teu paper dins de casa també.

També han canviat molt les relacions que he tingut amb els meus amics, totes han canviat, he canviat d’ambients socials, de maneres de fer i de formes de veure la vida.

Crec que tots aquests aspectes de la meva vida, les relacions i les experiències han fet que jo sigui com sóc ara, i per tant també ha tingut a veure la tecnologia, ja que ha estat implicada en tots ells.

Com a productora i consumidora de tecnologia crec que tenim un paper molt important perquè la tecnologia i nosaltres tenim una relació recíproca, és a dir, que nosaltres no podem viure sense tecnologia i la tecnologia no podria existir sense nosaltres. Però a la vegada hem de fer un ús responsable d'aquestes i no abusar-ne.

Espero que us agradi la meva tecnoautobiografia,

Un salut a tothom!!

Cultura tecnológica y educación

En aquest text es plantegen diverses opinions en la relació ciència, societat i tecnologia. Primer de tot començaré explicant l'imperatiu tecnològic, el qual és definit com: creure que el desenvolupament tecnològic és la font del progrès i la via per a superar les misèries i les penes d'èpoques passades. Aquesta idea no només es crea per legitimar el desenvolupament tecnològic, sinó també per evitar les crítiques o el plantejament d'alternatives.
Aquest ha provocat que hi hagi un menyspreu de la diversitat sociotècnica, subestimant a les altres cultures per no tenir un desenvolupament tecnològic equivalent al d'Occident, però el que no es té en compte que aquests països en subdesenvolupament els hi costa més desenvolupar-se primer perquè no tenen medis econòmics per fer-ho i segon és que les seves necessitats són molt diferents als ciutadans d'Occident, i que tampoc faran servir les mateixes tècniques per a satisfer-los. Aquesta incomprensió provoca que cada vegada despreciem més la diversitat cultural i imposem les nostres tecnologies.
També ha provocat que la població cregués que amb les noves tecnologies la millora de la qualitat de vida humana està assegurada.
Des del meu punt de vista el desenvolupament tecnològic si que ajuda a superar misèries, però tothom que té aquestes misèries podrà accedir a aquestes noves tecnologies? Com vam exposar al debat, aquestes poden crear encara més desigualtat social, i no només això, sinó que també afecten al medi ambient, ja que la creació d'aquestes provoquen contaminació, i fins i tot, la possibilitat d'esgotar els recursos naturals.
A partir del qüestionament de l'imperatiu tecnològic es va investigar sobre les relacions entre ciència, tecnologia i societat, les quals van derivar en la ingenyeria heterogènia o tecnologia d'acció. Aquesta ens planteja que potser primer de tot haguem d'estudiar com es configuren les diferents tecnologies per poder entendre aquest terme. Primer ens explica determinisme tecnològic, el qual assegura que la societat no intervé en el procés d'innovació tecnològica i que els canvis socials són a causa del progrès cintífic i tecnològic, per la qual cosa no es basa en els desitjos ni en les necessitats de les persones. Però el que realment ens permet veure la innovació tecnològica com a tal és tenir en compte les necessitats de la societat, els quals fan que no només hagin de prendre una direcció, sinó que es poden desenvolupar de moltes maneres diferents per tal de poder apropar-se a moltes més persones. Per tant definim la ingenyeria heterogènia com que per poder configurar tecnologies cal tenir en compte allò científic, allò social i allò tecnològic. Jo crec que aquesta visió de la innovació tecnològica és totalment necessària, ja que si no tinguessin en compte els desitjos de la societat de què servirien? Penso que si encara hi ha més desenvolupament tecnològic és perquè té en compte les necessitats de les persones, sinó seria totalment inútil, no tindria cap futur.
Per últim els autors d'aquest text fan referència a la visió amplia de la tecnologia, la qual inclou quatre figures:
- les tecnologies organitzatives: les quals estableixen unes normes en relació al comportament humà, a les relacions que s'estableixen en una comunitat, i també inclouen la gestió de bèns, i les funcions de la societat.
- les tecnologies artefactuals: són aquelles que ocupen un lloc a l'espai i faciliten el desenvolupament d'una activitat.
- les tecnologies simbòliques: les quals són símbols, signes, rituals, etc amb els quals es representen estats o coses de la vida real, és a dir que s'identifiquen que tenen un significat en concret, com per exemple les senyals de trànsit.
- les biotecnologies: són aquelles tecnologies que intervenen sobre la vida biològica, creant, mentenint i protegint el producte.


Amb aquest text podem extreure quehi ha molts tipus de tecnologies i moltes visions i teories diferents sobre aquesta.


Fins aviat!!


Marta

Quin model de societat de la informació volem construir i quin paper poden jugar les TIC en aquest procés?

Hola a tots!!

Jo crec que el millor model de societat de la informació será aquella en la qual tothom tingui accés a tot tipus de informació i a les TIC, i que a més a més pugui treure un benefici formant part d'aquesta societat. A més seria perfecte que la societat no tragués un benefici egoista d'aquesta informació, que es netegés bé tot el que podem trobar per internet, que estigués més controlat per tal de no trobar informació perjudicial.
Des del meu punt de vista la societat de la informació pot crèixer en el que ens referim a la millora en la utilització de les noves tecnologies.
El paper que podrien fer les TIC l'enfoco més de cara a les persones amb algun tipus de discapacitat, ja que aquest desenvolupament pot ajudar molt a persones amb necessitats especials, com per exemple en els suports tècnics.
D'altra banda poden haver nous invents de tipus tecnològic que ens ajudin en la nostra vida diària, com per exemple aparells portàtils cada vegada més petits.

Salut!!

Natiu o immigrant digital?

Hola!!

Em dic Marta i tinc 19 anys i jo diria que sóc una mica més nativa que immigrant, ja que sé escriure sms amb una escriutura abreviada, sé moure'm per internet i fer-lo servir sense ajuda, però no sé fer gaires coses més. No m'agrada fer servir xats, ni comprar coses per internet, ja que sento que són coses que se m'escapen de les mans. No tinc ni idea de com configurar un ordinador ni de com formatejar-lo, no sé anar més enllà de fer servir l'ordinador a nivell d'usuari. A més no sóc una persona a la que li agradi gaire estar tot el dia enganxada a l'ordinador buscant videos al youtube o fent blogs, a més, tinc facebook, però més que res el faig servir per mirar fotos dels altres, no acostumo a posar enllaços ni res per l'estil i tampoc m'entusiasmen els videojocs.
Tot i així sé utilitzar la nova tecnologia i quan per exemple m'ensenyen un objecte digital que no he vist mai a mesura que el vaig provant aconsegueixo saber com funciona, és una cosa que no em costa gaire i que m'agrada. Suposo que estic acostumada a la tecnologia i que per això no em costa fer-la servir a un nivell bàsic.
Em crida l'atenció el pensar perquè a mi no em costa relacionar-me amb la tecnologia i a ma mare per exemple, li és molt més difícil. En moltes ocasions ma mare seu davant de l'ordinador, obre el seu correu i fins i tot es descarrega els enllaços d'aquests (cosa que li va costar mooolt de temps aprendre a fer i a mi molta paciència...), però en el moment en el que li surt alguna finestreta o qualsevol cosa ja comença a preguntar què és allò i què ha de fer, quan si això ens passa a nosaltres l'únic que fem és tancar la finestreta automàticament. Com he dit abans crec que deu ser que estic acostumada a veure la tecnologia i a relacionar-me amb ella, ja que des de ben petita vaig començar a toquetejar el mòbil del meu pare i a jugar amb l'ordinador o amb videoconsoles, cosa que els meus pares no van poder fer de petits. Pot ser que aquests tipus d'aprenentatges s'ens facin més fàcils d'aprendre quan som petits.
D'altra banda penso fins a quin punt abançarà la tecnologia, no m'argada pensar que en un futur només escriguem per mitjà de l'ordinador i que ni tan sols tinguem la nostra pròpia caligrafia o que no tinguem la necessitat d'aprendre a conduir perquè ja hi haurà cotxes intel.ligents que ens portin on diguem. Potser estic exagerant, però fins a quin punt la tecnologia ens ajuda i fins a quin punt ens fa inútils?
Tot i així també he de reconèixer que la tecnologia ha ajudat molt a persones amb alguna deficiència, com per exemple els telèfons mòbils han estat de gran utilitat per als sords o programes d'ordinadors que llegeixen la informació teclats en els quals hi ha una banda en la qual surten els caràcter en braille.
Per tant l'evolució de la tecnologia des d'aquest punt de vista si que la veig molt positiva, però no tant si el seu objectiu és fer-nos inútils i sedentaris.