miércoles, 21 de octubre de 2009

Cultura tecnológica y educación

En aquest text es plantegen diverses opinions en la relació ciència, societat i tecnologia. Primer de tot començaré explicant l'imperatiu tecnològic, el qual és definit com: creure que el desenvolupament tecnològic és la font del progrès i la via per a superar les misèries i les penes d'èpoques passades. Aquesta idea no només es crea per legitimar el desenvolupament tecnològic, sinó també per evitar les crítiques o el plantejament d'alternatives.
Aquest ha provocat que hi hagi un menyspreu de la diversitat sociotècnica, subestimant a les altres cultures per no tenir un desenvolupament tecnològic equivalent al d'Occident, però el que no es té en compte que aquests països en subdesenvolupament els hi costa més desenvolupar-se primer perquè no tenen medis econòmics per fer-ho i segon és que les seves necessitats són molt diferents als ciutadans d'Occident, i que tampoc faran servir les mateixes tècniques per a satisfer-los. Aquesta incomprensió provoca que cada vegada despreciem més la diversitat cultural i imposem les nostres tecnologies.
També ha provocat que la població cregués que amb les noves tecnologies la millora de la qualitat de vida humana està assegurada.
Des del meu punt de vista el desenvolupament tecnològic si que ajuda a superar misèries, però tothom que té aquestes misèries podrà accedir a aquestes noves tecnologies? Com vam exposar al debat, aquestes poden crear encara més desigualtat social, i no només això, sinó que també afecten al medi ambient, ja que la creació d'aquestes provoquen contaminació, i fins i tot, la possibilitat d'esgotar els recursos naturals.
A partir del qüestionament de l'imperatiu tecnològic es va investigar sobre les relacions entre ciència, tecnologia i societat, les quals van derivar en la ingenyeria heterogènia o tecnologia d'acció. Aquesta ens planteja que potser primer de tot haguem d'estudiar com es configuren les diferents tecnologies per poder entendre aquest terme. Primer ens explica determinisme tecnològic, el qual assegura que la societat no intervé en el procés d'innovació tecnològica i que els canvis socials són a causa del progrès cintífic i tecnològic, per la qual cosa no es basa en els desitjos ni en les necessitats de les persones. Però el que realment ens permet veure la innovació tecnològica com a tal és tenir en compte les necessitats de la societat, els quals fan que no només hagin de prendre una direcció, sinó que es poden desenvolupar de moltes maneres diferents per tal de poder apropar-se a moltes més persones. Per tant definim la ingenyeria heterogènia com que per poder configurar tecnologies cal tenir en compte allò científic, allò social i allò tecnològic. Jo crec que aquesta visió de la innovació tecnològica és totalment necessària, ja que si no tinguessin en compte els desitjos de la societat de què servirien? Penso que si encara hi ha més desenvolupament tecnològic és perquè té en compte les necessitats de les persones, sinó seria totalment inútil, no tindria cap futur.
Per últim els autors d'aquest text fan referència a la visió amplia de la tecnologia, la qual inclou quatre figures:
- les tecnologies organitzatives: les quals estableixen unes normes en relació al comportament humà, a les relacions que s'estableixen en una comunitat, i també inclouen la gestió de bèns, i les funcions de la societat.
- les tecnologies artefactuals: són aquelles que ocupen un lloc a l'espai i faciliten el desenvolupament d'una activitat.
- les tecnologies simbòliques: les quals són símbols, signes, rituals, etc amb els quals es representen estats o coses de la vida real, és a dir que s'identifiquen que tenen un significat en concret, com per exemple les senyals de trànsit.
- les biotecnologies: són aquelles tecnologies que intervenen sobre la vida biològica, creant, mentenint i protegint el producte.


Amb aquest text podem extreure quehi ha molts tipus de tecnologies i moltes visions i teories diferents sobre aquesta.


Fins aviat!!


Marta

No hay comentarios:

Publicar un comentario