Al documental que vam veure l'altra dia a classe vam poder veure a l'Oscar Brahim, un home que fa contrapublicitat.
Ell per guanyar-se la vida és taxista, sou amb el qual ha de pagar el lloguer i cobrir les necessitats de la seva família. Però en el seu temps lliure fa allò que li agrada de veritat i és pintar sobre els anuncis publicitaris del carrer per tal d'enviar un missatge a la societat en contra de la mateixa publicitat i contra el producte que es vol vendre.
L'Oscar és una persona que odia l'estil de vida que portem, no li agrada que hi hagin uns polítics que siguin els que "manin", no suporta que la resta de ciutadans haguem de complir unes normes establertes per aquests polítics, odia el capitalisme al qual estem sotmesos, que els diners siguin el punt principal de les nostres vides, allò bàsic per sobreviure, i sobretot odia l'apatia de les persones, les poques ganes que tenen d'enfrontar-se amb allò que se'ls hi ha imposat. Per això ell actua, fa que tothom conegui la seva opinió a través del seu art, això el fa estar viu.
L'Oscar veu que ens hem acomodat en un estil de vida en el qual ens empassem tot el que ens donen, acceptem tot allò que ens diguin, i sobretot amb la publicitat ens fan creure que necessitem coses que en realitat no ens calen.
Al llarg de tot el documental podem apreciar que l'Oscar és un home que per sobre de tot adora la seva feina fent contrapublicitat, és un dels motors de la seva vida, i també com se li ha reconegut la seva feina en diferents universitats i fins i tot en empreses de publicitat, però també podem veure com la seva incapacitat per adaptar-se a la societat el fa no poder mantenir-se econòmicament, ni ell ni a la seva família.
Des del meu punt de vista veig perfecte i admirable la tasca que fa l'Oscar contra la publicitat, ja que a la seva manera intenta fer-nos obrir els ulls a un altra món, a un món en el qual nosaltres som els que controlem les nostres pròpies vides i els que podem decidir allò que volem i el que no, és a dir, que tota la informació que ens entra la passem per un filtre, amb el qual poguem ser capaços de deixar entrar només allò que volem.
D'altra banda crec que aquesta passió pel seu art i la seva rebel·lió i el seu odi per la vida en general fa que no s'adapti al "món real", és a dir, que al no acceptar un cap, al no acceptar haver de treballar per poder mantenir la casa i la família, fa que hagi d'abandonar casa seva i buscar-se una altra. Em penso que aquesta falta d'inadaptació és el que no el fa feliç, ell anhela que tothom pensi com ell i que el món canviï, però desgraciadament és un desig massa difícil de complir.
Una salutació
Marta
Ell per guanyar-se la vida és taxista, sou amb el qual ha de pagar el lloguer i cobrir les necessitats de la seva família. Però en el seu temps lliure fa allò que li agrada de veritat i és pintar sobre els anuncis publicitaris del carrer per tal d'enviar un missatge a la societat en contra de la mateixa publicitat i contra el producte que es vol vendre.
L'Oscar és una persona que odia l'estil de vida que portem, no li agrada que hi hagin uns polítics que siguin els que "manin", no suporta que la resta de ciutadans haguem de complir unes normes establertes per aquests polítics, odia el capitalisme al qual estem sotmesos, que els diners siguin el punt principal de les nostres vides, allò bàsic per sobreviure, i sobretot odia l'apatia de les persones, les poques ganes que tenen d'enfrontar-se amb allò que se'ls hi ha imposat. Per això ell actua, fa que tothom conegui la seva opinió a través del seu art, això el fa estar viu.
L'Oscar veu que ens hem acomodat en un estil de vida en el qual ens empassem tot el que ens donen, acceptem tot allò que ens diguin, i sobretot amb la publicitat ens fan creure que necessitem coses que en realitat no ens calen.
Al llarg de tot el documental podem apreciar que l'Oscar és un home que per sobre de tot adora la seva feina fent contrapublicitat, és un dels motors de la seva vida, i també com se li ha reconegut la seva feina en diferents universitats i fins i tot en empreses de publicitat, però també podem veure com la seva incapacitat per adaptar-se a la societat el fa no poder mantenir-se econòmicament, ni ell ni a la seva família.
Des del meu punt de vista veig perfecte i admirable la tasca que fa l'Oscar contra la publicitat, ja que a la seva manera intenta fer-nos obrir els ulls a un altra món, a un món en el qual nosaltres som els que controlem les nostres pròpies vides i els que podem decidir allò que volem i el que no, és a dir, que tota la informació que ens entra la passem per un filtre, amb el qual poguem ser capaços de deixar entrar només allò que volem.
D'altra banda crec que aquesta passió pel seu art i la seva rebel·lió i el seu odi per la vida en general fa que no s'adapti al "món real", és a dir, que al no acceptar un cap, al no acceptar haver de treballar per poder mantenir la casa i la família, fa que hagi d'abandonar casa seva i buscar-se una altra. Em penso que aquesta falta d'inadaptació és el que no el fa feliç, ell anhela que tothom pensi com ell i que el món canviï, però desgraciadament és un desig massa difícil de complir.
Una salutació
Marta
No hay comentarios:
Publicar un comentario