Conclusions de les TIC

Aquesta assignatura ha estat diferent a totes les que he fet mai, ni tan sols al cicle hi havia una assignatura que s'assemblés a aquesta, per la qual cosa no sabia ben bé quins eren els objectius d'aquesta i la manera en la qual es duria a terme.
A nivell del dia a dia de l'assigantura ha estat senzilla de portar, ja que podiem abançar treballs i el blog a classe, a més dels aprenentatges sobre com utilitzar les noves webs que estem fent servir. Jo mai havia tingut un blog en la meva vida, i tampoc havia estat una de les meves aspiracions, però he aconseguit saber-lo fer i a més sé fins i tot pujar les fotos.
Sobre els textos que ens hem llegit a classe crec que tots ells ens han fet reflexionar sobre la influència de les noves tecnologies a les nostres vides i al nostre entorn, crec que una cosa interessant en la que ens fa pensar, o com a mínim a mi, és que hi ha persones que pensen en aquestes coses que potser ningú no hi pensa o no s'ha plantejat mai.
En relació a les activitats que hem fet una que em va agradar força va ser veure el video sobre el consum que fem, va ser realment revelador i al mateix cop aterrador veure com estem destruïnt el planeta dia a dia. També va ser molt divertida la tecnoautobiografia, amb la qual vaig poder veure la influència de la tecnologia al llarg de la meva vida, realment em va portar molt bons records i em va fer pensar en el meu futur, en que les coses van molt ràpid i en quin estat estaria el nostre planeta, sobreviurà, tindrà un futur?
El video de l'Oscar Brahim em va agradar, va ser interessant veure com la vida d'algú no funciona perquè no es vol adaptar al sistema. Molts de nosaltres desitjariem tenir una altra vida, poder viure sense dependre dels diners i que el que importés fos el pensament i la bondat de les persones, però és impossible, ja que si intentes viure així no tindràs res, seràs pobre, potser valoraran la teva intel·ligència o la teva personalitat, però aquests que et valoraran no et faran viure millor.

Amb la wiki més que aprendre a fer un projecte he après a fer funcionar una de les webs 2.0 que ni tan sols sabia que existia, per mi i per la meva companya Silvia va ser tot un repte, ja que no només erem un grup més reduït (escollit per nosaltres), sinó que cap de les dues tenia idea de com funcionava. Finalment vam fer un projecte anomentat "Protégelos" que són tallers d'informàtica per a pares preocupats per la seguretat dels seus fills a internet.
Va ser un projecte nou i dinàmic. La fira de presentacions de les altres wikis va ser interessant, vam poder veure els projectes de molts grups i les ganes que hi havien posat a l'hora de fer-lo. Tots els projectes estaven molt bé, molt elaborats i treballats, però hi faltava una cosa clau en alguns d'ells, realisme. Això no és culpa dels estudiants, sinó de que l'assignatura ha estat posada al primer any i al primer semestre, i per tant la gent no coneix els col·lectius pels quals realitza aquest projecte. Crec que aquest ha estat un fallo important, però imagino que el pròxim any serà diferent.
Per la resta tot molt bé, dinàmica i entretinguda.
I encara em queden alguns dubtes sobre aplicacions del blog i de les wiki, que amb el temps espero acabar solventant i si tot va bé poder-les fer servir de cara a un futur per a realitzar un projecte real.

Una salutació a tots i a totes que en alguna ocasió heu llegit el meu blog!!

Contrapublicidad

Hola!!

A la meva entrada de contrapublicitat he volgut agafar aquestes dues imatges perquè des del meu punt de vista reflexen perfectament el que realment és la publicitat.
En la primera imatge veiem que posa "consume hasta morir", per mi això reflexa la realitat de la nostra societat, actualment tothom consumeix, rebem publicitat per tot arreu, al carrer, a la televisió, a la ràdio... i tots aquests anuncis ens inciten a comprar, comprar i comprar. Si pensem bé, fins i tot creiem que les persones que no són consumistes són rares!! Tothom ha tingut a la seva vida un amic que no li agradava comprar-se coses, ni tan sols els hi agradava comprar-se roba i sempre pensàvem, no pot ser.
Actualment si reflexionem, la meitat de coses que ens comprem no ens serveixen de res, són coses que no ens fan falta, però ens creiem que si.
Jo crec que abans de comprar res hem de pensar quina és l'empresa que produeix el producte i amb quins mitjans i amb quina mà d'obra, hem d'intentar no consumir productes d'aquelles empreses que exploten a infants, que maltracten animals o que destrueixen el medi ambient, hem de ser més crítics i tenir una opinió més forta, no hem de sucumbir amb aquest tipus d'empreses.
La segona fotografia és sobre el tabac, com sabem i podem veure és un producte que ens fa malbé la nostra salut, però en consumim, perquè?? La veritat és que no ho entenc, està per tot arreu i hi caiem. És un producte que a la llarga pot provocar-nos un càncer de pulmó, ens pot arribar a matar com ja ho ha fet amb moltes persones.
En definitiva, podríem dir que la majoria de nosaltres som dèbils, no sabem lluitar contra la publicitat i contra el consumisme, així que m'agradaria que tots plegats reflexionem sobre aquest tema i si és possible viure sense consumir excessivament, que jo penso que si.

Una salutació a tots i totes!

Marta

La contrapublicidad de Oscar Brahim

Al documental que vam veure l'altra dia a classe vam poder veure a l'Oscar Brahim, un home que fa contrapublicitat.
Ell per guanyar-se la vida és taxista, sou amb el qual ha de pagar el lloguer i cobrir les necessitats de la seva família. Però en el seu temps lliure fa allò que li agrada de veritat i és pintar sobre els anuncis publicitaris del carrer per tal d'enviar un missatge a la societat en contra de la mateixa publicitat i contra el producte que es vol vendre.
L'Oscar és una persona que odia l'estil de vida que portem, no li agrada que hi hagin uns polítics que siguin els que "manin", no suporta que la resta de ciutadans haguem de complir unes normes establertes per aquests polítics, odia el capitalisme al qual estem sotmesos, que els diners siguin el punt principal de les nostres vides, allò bàsic per sobreviure, i sobretot odia l'apatia de les persones, les poques ganes que tenen d'enfrontar-se amb allò que se'ls hi ha imposat. Per això ell actua, fa que tothom conegui la seva opinió a través del seu art, això el fa estar viu.
L'Oscar veu que ens hem acomodat en un estil de vida en el qual ens empassem tot el que ens donen, acceptem tot allò que ens diguin, i sobretot amb la publicitat ens fan creure que necessitem coses que en realitat no ens calen.
Al llarg de tot el documental podem apreciar que l'Oscar és un home que per sobre de tot adora la seva feina fent contrapublicitat, és un dels motors de la seva vida, i també com se li ha reconegut la seva feina en diferents universitats i fins i tot en empreses de publicitat, però també podem veure com la seva incapacitat per adaptar-se a la societat el fa no poder mantenir-se econòmicament, ni ell ni a la seva família.
Des del meu punt de vista veig perfecte i admirable la tasca que fa l'Oscar contra la publicitat, ja que a la seva manera intenta fer-nos obrir els ulls a un altra món, a un món en el qual nosaltres som els que controlem les nostres pròpies vides i els que podem decidir allò que volem i el que no, és a dir, que tota la informació que ens entra la passem per un filtre, amb el qual poguem ser capaços de deixar entrar només allò que volem.
D'altra banda crec que aquesta passió pel seu art i la seva rebel·lió i el seu odi per la vida en general fa que no s'adapti al "món real", és a dir, que al no acceptar un cap, al no acceptar haver de treballar per poder mantenir la casa i la família, fa que hagi d'abandonar casa seva i buscar-se una altra. Em penso que aquesta falta d'inadaptació és el que no el fa feliç, ell anhela que tothom pensi com ell i que el món canviï, però desgraciadament és un desig massa difícil de complir.

Una salutació

Marta