Hola!!
Em dic Marta i tinc 19 anys i jo diria que sóc una mica més nativa que immigrant, ja que sé escriure sms amb una escriutura abreviada, sé moure'm per internet i fer-lo servir sense ajuda, però no sé fer gaires coses més. No m'agrada fer servir xats, ni comprar coses per internet, ja que sento que són coses que se m'escapen de les mans. No tinc ni idea de com configurar un ordinador ni de com formatejar-lo, no sé anar més enllà de fer servir l'ordinador a nivell d'usuari. A més no sóc una persona a la que li agradi gaire estar tot el dia enganxada a l'ordinador buscant videos al youtube o fent blogs, a més, tinc facebook, però més que res el faig servir per mirar fotos dels altres, no acostumo a posar enllaços ni res per l'estil i tampoc m'entusiasmen els videojocs.
Tot i així sé utilitzar la nova tecnologia i quan per exemple m'ensenyen un objecte digital que no he vist mai a mesura que el vaig provant aconsegueixo saber com funciona, és una cosa que no em costa gaire i que m'agrada. Suposo que estic acostumada a la tecnologia i que per això no em costa fer-la servir a un nivell bàsic.
Em crida l'atenció el pensar perquè a mi no em costa relacionar-me amb la tecnologia i a ma mare per exemple, li és molt més difícil. En moltes ocasions ma mare seu davant de l'ordinador, obre el seu correu i fins i tot es descarrega els enllaços d'aquests (cosa que li va costar mooolt de temps aprendre a fer i a mi molta paciència...), però en el moment en el que li surt alguna finestreta o qualsevol cosa ja comença a preguntar què és allò i què ha de fer, quan si això ens passa a nosaltres l'únic que fem és tancar la finestreta automàticament. Com he dit abans crec que deu ser que estic acostumada a veure la tecnologia i a relacionar-me amb ella, ja que des de ben petita vaig començar a toquetejar el mòbil del meu pare i a jugar amb l'ordinador o amb videoconsoles, cosa que els meus pares no van poder fer de petits. Pot ser que aquests tipus d'aprenentatges s'ens facin més fàcils d'aprendre quan som petits.
D'altra banda penso fins a quin punt abançarà la tecnologia, no m'argada pensar que en un futur només escriguem per mitjà de l'ordinador i que ni tan sols tinguem la nostra pròpia caligrafia o que no tinguem la necessitat d'aprendre a conduir perquè ja hi haurà cotxes intel.ligents que ens portin on diguem. Potser estic exagerant, però fins a quin punt la tecnologia ens ajuda i fins a quin punt ens fa inútils?
Tot i així també he de reconèixer que la tecnologia ha ajudat molt a persones amb alguna deficiència, com per exemple els telèfons mòbils han estat de gran utilitat per als sords o programes d'ordinadors que llegeixen la informació teclats en els quals hi ha una banda en la qual surten els caràcter en braille.
Per tant l'evolució de la tecnologia des d'aquest punt de vista si que la veig molt positiva, però no tant si el seu objectiu és fer-nos inútils i sedentaris.
Tot i així sé utilitzar la nova tecnologia i quan per exemple m'ensenyen un objecte digital que no he vist mai a mesura que el vaig provant aconsegueixo saber com funciona, és una cosa que no em costa gaire i que m'agrada. Suposo que estic acostumada a la tecnologia i que per això no em costa fer-la servir a un nivell bàsic.
Em crida l'atenció el pensar perquè a mi no em costa relacionar-me amb la tecnologia i a ma mare per exemple, li és molt més difícil. En moltes ocasions ma mare seu davant de l'ordinador, obre el seu correu i fins i tot es descarrega els enllaços d'aquests (cosa que li va costar mooolt de temps aprendre a fer i a mi molta paciència...), però en el moment en el que li surt alguna finestreta o qualsevol cosa ja comença a preguntar què és allò i què ha de fer, quan si això ens passa a nosaltres l'únic que fem és tancar la finestreta automàticament. Com he dit abans crec que deu ser que estic acostumada a veure la tecnologia i a relacionar-me amb ella, ja que des de ben petita vaig començar a toquetejar el mòbil del meu pare i a jugar amb l'ordinador o amb videoconsoles, cosa que els meus pares no van poder fer de petits. Pot ser que aquests tipus d'aprenentatges s'ens facin més fàcils d'aprendre quan som petits.
D'altra banda penso fins a quin punt abançarà la tecnologia, no m'argada pensar que en un futur només escriguem per mitjà de l'ordinador i que ni tan sols tinguem la nostra pròpia caligrafia o que no tinguem la necessitat d'aprendre a conduir perquè ja hi haurà cotxes intel.ligents que ens portin on diguem. Potser estic exagerant, però fins a quin punt la tecnologia ens ajuda i fins a quin punt ens fa inútils?
Tot i així també he de reconèixer que la tecnologia ha ajudat molt a persones amb alguna deficiència, com per exemple els telèfons mòbils han estat de gran utilitat per als sords o programes d'ordinadors que llegeixen la informació teclats en els quals hi ha una banda en la qual surten els caràcter en braille.
Per tant l'evolució de la tecnologia des d'aquest punt de vista si que la veig molt positiva, però no tant si el seu objectiu és fer-nos inútils i sedentaris.
